Somni o objectiu?

Aquest juny va fer 3 anys que deixava l’esport en equip, penjava les botes. No sabia com avenir-me al fet de deixar de fer esport dos dies a la setmana i jugar un partit el cap de setmana. L’ambient de vestidor és el que t’enganxa a seguir, a entrenar a hores impensables, a desplaçar-te molt Kms el cap de setmana per jugar, per fer equip i acabar al vestidor cantant tot junts o pensant en un lloc on anar a sopar.

Un any després de tot això, i de fer poc esport, vaig pensar que ja era hora de canviar i començar a suar la samarreta, i pel nadal del 2010, em van regalar el més motivant de tot, unes vambes de còrrer! I a més, un company de feina em motivava a fer la mitja marató de Calella.

Van ser un parell de mesos d’entrenaments, i ja estava a la sortida de la mitja. Impressionant! En 1h 47minuts arribava a la línia de meta, content i amb ganes de repetir. A partir d’aquí començava a plantejar-me si era un somni o un objectiu. La Marató de Barcelona.

A dia d’avui ja he fet més mitges maratons i curses de 10 Km, he millorat la meva marca en 11 minuts en la mitja marató. I el somni comença a plantejar-se com un objectiu. Per poder-lo aconseguir però, he de començar a deixar els mals hàbits d’aquest estiu (menys alcohol, millor dieta, més entrenaments….), començar a planificar els entrenaments i creure’m que puc fer-ho, si més no, intentar-ho.

A veure si sóc capaç de convertir aquest somni en un objectiu, i realitzar-lo!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s